DARNIUS

S'hi va per la N-II en direcció a França; trencant assenyalat a mà esquerra, és la carretera que també porta a Maçanet de Cabrenys. També s'hi pot anar, per carreteres comarcal, des de Terrades, Biure i Agullana.

Darnius un poble amb més de 1000 anys d'història va viure igual que Agullana l'època bona del suro. Però alguns propietaris de boscos que van iniciar a Darnius la fabricació de taps de suro es van traslladar després al Baix Empordà.

El poble de Darnius havia estat emmurallat i encara s'endevina aquest passat en alguns murs a l'entorn de l'església parroquial, un edifici del romànic tardà, molt ben conservat, dedicat a Santa Maria.

Més tard, el pantà de Boadella va transformar la vida del poble. Xalets, cases restaurades per a segones residències i el club nàutic van portar a Darnius un turisme inpensable abans que les aigües cobrissin una part del terme.

Actualment, el pantà de Boadella és un centre d'excursions i d'esports nàutics, encara que no es va construir amb aquesta intenció.

ADRECES D'INTERÈS

L'ESCALA

S'hi va, des de Figueres, per la carretera de la Bisbal, fins a Viladamat i trencant a mà esquerra. També des d'Orriols, Torroella de Montgrí o Sant Pere Pescador per l'Armentera.

Vila marinera en privilegiada situació al sud del golf de Roses i al bell mig d'innumerables platges i cales, ideal per a la pràctica de tot el que es relaciona amb la mar i el sol.

Un club nàutic, un important port pesquer, hotels, apartaments i càmpings de totes les categories i amb serveis molt acurats complementen la seva oferta.

Coneguda arreu per les seves anxoves és la porta d'entrada de l'extraordinari jaciment arqueològic d'Empúries, restes de la colònia grega d'Emporion i de la ciutat romana d'Emporiae.

ADRECES D'INTERÈS

ESPOLLA

Per anar-hi des dels pobles de Sant Climent, Rabós o Mollet d'Empordà.

Situat a la vessant meridional de la serra de l'Albera. El sector muntanyós és boscat, els conreus són de secà, hi ha vinya i farratge. Centre vinícola d'importància, hi ha una cooperativa vinícola. Hi ha fonts d'aigües ferruginoses i hom hi explota mines de ferro.

El poble va pertànyer al comtat d'Empúries. L'església parroquial (Sant Jaume), d'origen romànic, completament reformada el 1786, fou fundada pel monestir de Colera. El poble conserva restes del castell i un notable casal gòtic fortificat, dels segles XIV-XV, dit casa del Marquès de Camps.

Com a pobles agregats té Baussitges i els Vilars.

El terme conté gran quantitat de monuments megalítics (dòlmens) i una necròpolis hallstàtica als Vilars.

ADRECES D'INTERÈS

FIGUERES

Figueres, capital de l'Alt Empordà, és una població ben comunicada i pròxima a la frontera francoespanyola. Coneguda mundialment pel Teatre-Museu Dalí, instal.lat a partir de 1968, és un dels museus més visitats del país. Altres punts d'interès que ofereix aquesta ciutat són el Museu de Joguets de Catalunya i el Museu de l'Empordà. A la part alta de Figueres s'alça el Castell de Sant Ferran que és una de les fortaleses militars del S. XVIII més grans d'Europa.

Des de fa temps hom ha atribuït a Figueres la categoria de vila comercial i gastronòmica ja que compta amb un gran nombre d'establiments i restaurants de qualitat.

Darrerament també al centre de la vila s'ha establert una zona de bars de nit de gran èxit festiu.

Durant l'any s'hi realitzen diverses fires i actes com la Mostra del Vi de l'Alt Empordà, la Fira del Joguet antic i de col.lecció i el Saló Nuvis, la més recent i de gran èxit.

Cal destacar la gran importància del turisme cultural i de congressos que poden ser juntament amb d'altres atractius els grans impulsors del turisme a Figueres.

ADRECES D'INTERÈS

GARRIGUELLA

S'hi va des de Figueres, per la carretera de Llançà i Portbou, també des de Peralada, Vilajuïga i Rabós.

El poble de Garriguella està situat a mig camí entre Figueres i LLançà en plena Serra de l'Albera. Hi ha un ric patrimoni d'art romànic, l'estil propi de l'alta edat mitjana, època en què es consolidà el poblament del sector.

Majoritàriament el poble viu dels conreus i la vinya. De fet molts dels pobles d'aquestes contrades tenen cooperativa pròpia, on s'hi fan degustacions, i els seus vins són molt apreciats.

A Garriguella trobem també el Centre de reproducció de les Tortugues de l'Albera, situat al Santuari del Camp, l'objectiu és la cria en captivitat per tal de reduir la mortalitat juvenil que es dona a la natura, i, així disposar d'un nombre important d'aquests animals per tal d'alliberar-los i potenciar les poblacions naturals.

ADRECES D'INTERÈS

LA JONQUERA

Últim poble empordanès abans d'endinsar-nos en territori francès pel coll del Pertús.

L'extens terme de la Jonquera, antiga capital del Vescomtat de Rocabertí, de 57 km2 està format per dos sectors ben diferenciats. A ponent, el que pertany a la conca del riu Llobregat d'Empordà, on hi trobem el nucli urbà de la vila, el barri d'El Portús i els veinats de Canadal i Sant Julià dels Tords. A llevant el que pertany a l'alta conca del riu Anyet, on s'hi troba el veinat i Castell de Requesens. Tota aquesta geografia és formada majoritàriament per boscos de suros i alzines, i a les parts culminants per castanyedes, rouredes i fagedes. Les poques zones de conrreu es troben a tot vol de les més de 50 masies escampades pel terme, avui quasi totes deshabitades.

L'explotació forestal i ramadera, les petites indústries de fabricació de taps de suro, i posteriorment, l'activitat duanera i comercial, han estat els eixos principals del desenvolupament econòmic d'aquesta vil.la de poc més de 2500 habitants.

ADRECES D'INTERÈS

LLADÓ

Per anar-hi per la carrretera de Figueres a Olot, i després de Navata, trencant a mà dreta.

Situat a la vall alta del riu Manol. Els boscos d'alzines, pins i roures ocupen una bona part del territori. Els conreus principals, gairebé tots de secà, són els de cereals, d'oliveres i la vinya.

Hi ha estat tradicional la fabricació d'espardenyes i l'explotació del bosc. Hi ha una fàbrica de filatures. L'antiga església parroquial de Sant Feliu, conservava un notable retaule gòtic de Sant Tomàs, mostra primerenca d'influència italiana, actualment al Museu d'Art de Girona.

ADRECES D'INTERÈS

LLANÇÀ

Per anar-hi carretera de Figueres a Portbou o bé amb tren.

Situat prop de la costa té una interessant arquitectura tradicional i un modern barri marítim, el Port de Llançà i un port esportiu que és un animat centre turístic.

Antigament format per dos nuclis, el poble i el Port, encara que avui dia, a causa del fort creixement motivat pel turisme s'han unit pràcticament.

És agregat seu el petit nucli de Valleta, a 4km abans d'arribar a Llançà, venint de Figueres.

Disposa també de gran nombre de petites i tranquil.les cales. Ubicació avantatjosa, amb bones comunicacions per ferrocarril i carretera. Aquestes condicions han contribuït a convertir Llançà en un lloc preferit per a unes agradables vacances.

ADRECES D'INTERÈS

LLERS

Per anar-hi per la carretera de Figueres a Albanyà, pels Hostalets de Llers, des de la N-II, o bé des d'Avinyonet de Puigventós per les Garrigues.

Actualment hi ha dos pobles a Llers, el nou que trobem primer si arribem per la carretera que surt del centre de Figueres i que porta fins a Albanyà i el vell, amb les poques cases que van quedar dretes després de la guerra, algunes de les quals van ser reconstruïdes al llarg dels anys, i també amb algunes cases noves que s'hi han fet. Dos pobles ben separats, units per un mateix nom i un mateix municipi.

Va ser un poble amb molta història i un reconegut centre de la baronia. Del castell de Llers en depenien onze castells més.

Quan parlem de Llers pensem en les bruixes ja que aquesta població ha estat vinculada a una famosa llegenda que diu que en una nit d'hivern i enmig dels xiulets de la tramuntana conviden a les bruixes a sortir dels seus amagatalls a les dotze en punt de la mitjanit i crear el pànic.

ADRECES D'INTERÈS