On som? ON SOM ?

El paisatge

Els nostres origens

De què vivim?

El paisatge

Els nostres origens

De què vivim?



El paisatge EL PAISATGE  Els nostres origens De què vivim? Index

El paisatge

La Costa Brava és la denominació que rep el sector litoral més septentrional de Catalunya, des de la població de Portbou fins a Blanes. Es tracta d'una costa extremadament accidentada a causa d'una sèrie de sistemes muntanyosos que cauen abruptament damunt la mar donant-li un aspecte salvatge i alhora encisador.

Formen part del paisatge típic de la Costa Brava els pins que sovint arriben fins a frec d'aigua. Hi ha però, algun sector com el golf de Roses o els arenals de Pals, d'àmplies platges sorrenques que trenquen la unitat del paisatge.

No hem d'oblidar un altre dels aspectes de la Costa Brava, que és la presència dels darrers contraforts dels Pirineus - la serra de l'Albera i la serra de Rodes - que permeten al visitant gaudir del mar i la muntanya paral.lelament.

Aquesta combinació entre un paisatge seductor i unes poblacions de gran atractiu turístic dóna al visitant els millors estímuls i sensacions.

L'oferta turística de la Costa Brava és tan extensa com interessant i s'adapta fins i tot al viatger més exigent.

La història, l'art, l'arquitectura, la possibilitat de practicar tot tipus d'esport en especial els relacionats amb el mar i acompanyats d'una immillorable infrastructura turística com gastronòmica fan de la Costa Brava una destinació única.

 

Els nostres orígens ELS NOSTRES ORÍGENS El paisatge De què vivim? Index

Els nostres orígens

L'Empordà és una de les demarcacions històriques més antigues i importants de Catalunya. Correspon a grans trets a l'antic comtat d'Empúries, nom que prové de la colònia grega d'Empórion, porta d'entrada de les civilitzacions hel.lènica i llatina. El comtat mantingué una dinastia pròpia i una forta vitalitat fins ben entrat el segle XIV.

L'Alt Empordà és la comarca més nordoriental de la península ibèrica amb una superfície de 1342,43 km2. Conectada a França a través del Pirineu i unida a la resta del món pel Mediterrani.

La comarca de l'Alt Empordà compta amb una població de 92982 habitants. La capital de la comarca, Figueres, té 34048 habitants.

Una de les riqueses de l'Alt Empordà rau en la gran varietat monumental: vestigis prehistòrics, restes de les civilitzacions grega i romana, mostres de l'arquitectura medieval, interessants mostres del Modernisme i del Romànic.

Si haguessim de definir aquesta comarca, ho faríem diguent que és la terra que inspirà Dalí en el seu camí cap al Surrealisme, marcada pel peculiar vent del nord anomenat tramuntana que hom coincideix a dir que influeix a la personalitat dels seus habitants. Coneguda extensament és també la seva gastronomia enriquida pels vins amb denominació d'origen i els prestigiosos caves.

De què vivim? DE QUÈ VIVIM? El paisatge Els nostres origens Index

De quuè vivim?

La tradició comercial de la comarca vé del s. VI a.C. quan els grecs s'instal.laren a Empúries i comerciaren amb els habitants de la regió. El nom Empordà que vé de la paraula Emporium significa mercat.

L'economia tradicional ha estat sempre de caràcter rural amb els conreus bàsics de l'olivera i la vinya i, la trilogia blat, blat de moro i alfals, amb zones d'horticultura i d'arbres fruiters. A la part més humida de la plana, prop dels aiguamolls, hi ha una extensa zona de parcs naturals utilitzats des de sempre per a la ramaderia. De les activitats lligades a la vida marinera resta amb força vitalitat la dels pescadors amb ports importants a Roses, el Port de la Selva, Llançà i l'Escala. Altres activitats que no cal oblidar són les de ramaderia que durant segles ha estat un complement de l'agricultura i que els darrers anys s'ha incrementat notablement. Seguidament tenim la indústria, de menor importància que el sector comercial, però que també ha anat molt lligada al desenvolupament de la comarca.

Però avui l'Alt Empordà és una comarca eminentment turística amb una economia fonamentada en el serveis d' hostaleria, restauració i comerç. D'aquesta manera l'activitat turística ha facilitat el trànsit del model sòcio-econòmic de la comarca des d'unes activitats productives dels sector primari (agricultura i pesca) cap al sector de serveis.

No obstant això, les activitats agràries es consoliden a la gran majoria de municipis de l'interior i conviuen amb les activitats pròpies del turisme i la construcció.

Més especificament es coneix Figueres com a ciutat comercial degut a l'alt nombre de comerços que s'hi troben.

Index